La meva finestra enquadre un vell plataner, que lentament es despulla. Les fules, amb les ventades d'aquests dies, dansen fent rotllanes pels carrers. Els encarregats de prohibir aquestes danses van molt atrafegats.
En entrar en aquesta etapa de repòs, els plàtans aviat ens mostraran la seva brancada nua, però quan arribi la primavera es tornaran a cobrir de verdor.
Qui pogués, com ells, fer una parada interior per despullar-nos de tot el que és innecessari i rebrotar de nou!
Abans de començar la feina, aquest pensament em dóna serenitat. Si ens hi esforcem, potser sí que ho podríem aconseguir...
ResponEliminaMiquel Om López
És molt bonic
ResponEliminaQuanta raó tens!. Tantes coses que no son necessaries per res, i ens en fem esclaus!Tan de bo que sabéssim rebrotar.
ResponElimina