Fotografia: D Cerdanya
Vet aquí que aquest dies de fred, dos petits
moixons, un Pit-roig i una Cotxa fumada, passen moltes estones a la meva
terrassa picotejant les engrunes de pa que jo els hi poso en un plat.
Quieta com una estàtua puc contemplar-los a pleret,
observant les seves peculiaritats i el seu comportament.
Tots dos es vigilaven, quan un picoteja
l’altre no s’acosta al plat.
Compartir no sembla una cosa fàcil.
Cotxa fumada
Fotografia: D. Cerdanya
Dolors no m’ho poc creure! al llegir el teu relat del pic roig i la fotografia que tu has aconseguit , tan bonica i real !.Fa dues setmanes que vaig perseguint amb la càmera del meu mòbil el pic roig que aquest any em visita a casa
ResponEliminaFelicitats i enhorabona pel èxit!
Raimunda
Els éssers més insignificants de la creació ens poden regalar uns moments deliciosos. Vet aquí aquests ocellets que has pogut retratar quina estampa tan bonica!
ResponEliminaMIS PENSAMIENTOS, MERCÉ CARDONA.
ResponEliminaDiu, bonica foto, jo devagades tambe els i poso pa, pero mai els he retratat, es una bona foto, mirare de ferne una.
Petons
Unes fotos molt boniques.
ResponEliminaAnna M. Moya