PESSEBRE

                                            Pessebre popular portuguès
                                            Fotografia: D. Cerdanya



                           
                                                                Inert pessebre
                                                                  testimoni verídic
                                              d'abans i d'ara. 

PLANTAR LLAVOR

                               fotografia: D.Cerdanya  

Era aquella època que el temps fuig de pressa, tant de pressa com fugen les fulles empeses pels vents de la tardor, quan per l’entorn es senten noves veus difícils d’identificar i  la ment escolta el xiuxiueig de nombrosos pensaments que voldria defugir.

Conscient que la vida després de ella seguia i que calia seguir treballar per abonar el futur, lluitava per allargar la vida, no la seva, sinó la d’altres ésser vius que hi restarien quan ella ja no hi fos.

Sovint escoltava la lluita de dues veus que volien imposar-se en el seu món interior:

           

               per què plantes si tu no en veuràs el resultat?

Enfront del seu mantra personal:

               planta, planta, qui planta sempre deixa llavor.

Semblava ben bé que el déu dels boscos li anés a favor. Va poder admirar la frondositat d’un esvelt roure, que havia alliberat de les escanyadores abraçades d’un vigorós lligabosc, les catifes de color que a finals d’hivern escampaven pel sotabosc els violers, que va salvar de ser ofegats per les males herbes, i un petit bosquet de joves alzines, que havia  fet germinar enterrant les glans en testos, regant-les i assaonant-les una colla d’anys, fins a trasplantar-les en terreny definitiu.

I, quan els anys, els mesos, els dies..., li fugia més i més de pressa, més de pressa que fugen les fulles empeses pels vents de la tardor, i començava a identificar aquelles veus que l’empenyien per ocupar el seu lloc. Aleshores va descansar feliç per assaborir la feina feta i recordar la bellesa que la seva ment al llarg dels anys havia atresorat.     

CONFRONTANT HAIKÚS

 La mort recorda 
 l'arbreda despullada.
 Pur simulacre.            
         

                                   La fullaraca        
                                   a terra descomposta
                                   engendra vida.      
     
                

                           


            

            

HOTEL VELA

                                                          Natura morta