PER ACABAR

                                             La Gleva
                                                            Fotografia D. Cerdanya

         

                                                          Tot el que comença també s'acaba

                                                                       però,
           
                             el que uneix no acaba mai.


                                                 
                                                        Bon estiu per a tothom.

JUNY

 

Juny corre i el blat rosseja, els camps de cereals estan a punt de segar. És emocionat contemplar l’oneig de les espigues batudes  pel vent . Però el meu quadre intern és incomplert. Sobre aquest mar daurat, hi trobo a faltar dos elements importants: el trist, un ocell de vol ondulant i típic cant, trets que el caracteritzen, i la flor del blavet espurnejant entre les  espigues. Tot dos jo els tinc associats amb els sembrats, però ja fa uns anys que s’han fet fonedissos.

                             Parpelles closes

                            La ment reté imatges

                            Que el temps esborra.

MASSES FERIDES

                                         Tub travessant Alfou (Sant Antoni de Vilamajor)
                                                       Fotografia: D. Cerdanya 



 

El Vallès ferit de nou. Si Pere Quart aixequés el cap no el reconeixeria. L’última ferida: el tub de gas que havia de connectar amb el francès, que  s’ha quedat amb “l’havia”, ja que de moment es quedarà a Hostalric.

Boscos, camps, camins, rius, rierols, marges…, han estat ferits per enterrar-hi el  tub. 

Amb tantes infrastructures que el Vallès suporta, d’aquell Vallès que jo recordo de la meva infància, per no parlar del que recordava Pere Quart en les seves Corrandes d’exili, no en quedarà res.

Corrandes d’exili

En ma terra del Vallès

Tres turons fan una serra,

Quatre pins un bosc espès,

Cinc quarteres massa terra.

“Com el Vallès no hi ha res”.

        Pere Quart

SANT PONÇ

                                             Miosotis entre el rocam
                                             Fotografia:  D. Cerdanya




   S'acosta Sant Ponç, diada que les herbes remeieres són protagonistes en molts indrets de la ciutat.

   Quan arriba aquesta diada jo em retrobo amb un ésser molt estimat.
 
   La vaig conèixer una primavera amagada entre l'herbei, quan buscava herbes remeieres. Les seves flors, no pas més grans de tres mil·límetres, d'un blau cel claríssim, intentaven sobresortir   
entre les plantes de major alçada, buscant la llum del sol per obrir-se. 
   Em va costar saber-ne el nom, perquè els habitants de la zona
no la coneixien . Preguntant i preguntant, a la fi, vaig trobar qui la coneixia i em va dir el nom.
   Era una miosotis silvestre.
   Des d'aleshores quan arriba la primavera i surto a buscar camamilla, orenga, farigola, romaní... plantes que em serveixen 
per fer infusions, sopes i guisats durant tot l'any, cerco la miosotis i la contemplo amb admiració, perquè en la seva menudesa guarda una bellesa que m'ha captivat.

SANT JORDI I EL DRAC

                                                             Fotografiia: D. Cerdanya





Mític Sant Jordi
que cada abril mates
el drac maligne,
salva'ns dels dracs malignes 
que avui ens assetgen.


                                                                  


                                                                   Les sagnats gotes
                                                                  de l'animal maligne
                                             reguen  la terra.
                                            On la sang regalima
                                            hi esclaten roselles. 

TEMPS DE GLICINES

Sota el Pont de Vallcarca, una vella glicina entortolligada en una pèrgola mig enderrocada, llueix esplendorosa embellint la desolació.

Quina mà amiga va salvar-la? i... amb quina intenció?

Tant de bo resti allà arrelada!, como a testimoni d’un passat remot, quan la crisi passi i noves cases s’alcin on tot ara és demolició,

                            fotografia: D. Cerdanya 

EL CEL

Mirar al cel pot ser tan gratificant com mirar la terra.

                                           Venus ja ha superat la conjunció amb Jupiter
                                            Situació 17/3/2012
                                            Fotografia. D. Cerdanya