Fotografia D. Cerdanya
Tot el que comença també s'acaba
però,
el que uneix no acaba mai.
Bon estiu per a tothom.
dijous, 14 de juny del 2012
PER ACABAR
Fotografia D. Cerdanya
Tot el que comença també s'acaba
però,
el que uneix no acaba mai.
Bon estiu per a tothom.
dimarts, 12 de juny del 2012
JUNY
Juny corre i el
blat rosseja, els camps de cereals estan a punt de segar. És emocionat contemplar
l’oneig de les espigues batudes pel vent
. Però el meu quadre intern és incomplert. Sobre aquest mar daurat, hi trobo a
faltar dos elements importants: el trist, un ocell de vol ondulant i típic
cant, trets que el caracteritzen, i la flor del blavet espurnejant entre les espigues. Tot dos jo els tinc associats amb
els sembrats, però ja fa uns anys que s’han fet fonedissos.
Parpelles closes
La ment reté
imatges
Que el temps
esborra.
dimarts, 29 de maig del 2012
MASSES FERIDES
Fotografia: D. Cerdanya
El Vallès ferit de
nou. Si Pere Quart aixequés el cap no el reconeixeria. L’última ferida: el tub
de gas que havia de connectar amb el francès, que s’ha quedat amb “l’havia”, ja que de moment
es quedarà a Hostalric.
Boscos, camps, camins, rius,
rierols, marges…, han estat ferits per enterrar-hi el tub.
Amb tantes infrastructures
que el Vallès suporta, d’aquell Vallès que jo recordo de la meva infància, per
no parlar del que recordava Pere Quart en les seves Corrandes d’exili, no en
quedarà res.
Corrandes d’exili
En ma terra del
Vallès
Tres turons fan
una serra,
Quatre pins un
bosc espès,
Cinc quarteres
massa terra.
“Com el Vallès no
hi ha res”.
Pere Quart
dimecres, 9 de maig del 2012
SANT PONÇ
Fotografia: D. Cerdanya
S'acosta Sant Ponç, diada que les herbes remeieres són protagonistes en molts indrets de la ciutat.
Quan arriba aquesta diada jo em retrobo amb un ésser molt estimat.
La vaig conèixer una primavera amagada entre l'herbei, quan buscava herbes remeieres. Les seves flors, no pas més grans de tres mil·límetres, d'un blau cel claríssim, intentaven sobresortir
entre les plantes de major alçada, buscant la llum del sol per obrir-se.
Em va costar saber-ne el nom, perquè els habitants de la zona
no la coneixien . Preguntant i preguntant, a la fi, vaig trobar qui la coneixia i em va dir el nom.
Era una miosotis silvestre.
Des d'aleshores quan arriba la primavera i surto a buscar camamilla, orenga, farigola, romaní... plantes que em serveixen
per fer infusions, sopes i guisats durant tot l'any, cerco la miosotis i la contemplo amb admiració, perquè en la seva menudesa guarda una bellesa que m'ha captivat.
diumenge, 15 d’abril del 2012
SANT JORDI I EL DRAC
Mític Sant Jordi
que cada abril mates
el drac maligne,
salva'ns dels dracs malignes
que avui ens assetgen.
Les sagnats gotes
de l'animal maligne
reguen la terra.
On la sang regalima
hi esclaten roselles.
dimecres, 4 d’abril del 2012
TEMPS DE GLICINES
Sota el Pont de Vallcarca, una vella glicina
entortolligada en una pèrgola mig enderrocada, llueix esplendorosa embellint
la desolació.
Quina mà amiga va salvar-la? i... amb quina
intenció?
Tant de bo resti allà arrelada!, como a testimoni d’un passat
remot, quan la crisi passi i noves cases s’alcin on tot ara és demolició,
fotografia: D. Cerdanya
dimecres, 21 de març del 2012
EL CEL
Mirar al cel pot ser tan gratificant com mirar la terra.
Situació 17/3/2012
Fotografia. D. Cerdanya
dimarts, 13 de març del 2012
LES CARES DE GAIA
Parc Nacional de Monfragüe
Fotografia: D. Cerdanya
Després d’uns dies per terres d’Extremadura
reprenc aquest petit món del meu blog. Extremadura és molt diferent de Catalunya,
però GAIA si manifesta amb esplendor.
Les catedrals humanes i les de la natura es
donen la mà per transportar-nos del present a temps remots.
Per damunt dels campanars, teulades, torretes
elèctriques, entre prats, arbredes i cursos d’aigües silents, els cloquejos de
les cigonyes covant en els nius, ens conviden a alçar la mirada cap al cel.
Extremadura, fins fa poc desconeguda, per
sempre més restaràs en el meu record.
diumenge, 19 de febrer del 2012
COMPARTIR
Fotografia: D Cerdanya
Vet aquí que aquest dies de fred, dos petits
moixons, un Pit-roig i una Cotxa fumada, passen moltes estones a la meva
terrassa picotejant les engrunes de pa que jo els hi poso en un plat.
Quieta com una estàtua puc contemplar-los a pleret,
observant les seves peculiaritats i el seu comportament.
Tots dos es vigilaven, quan un picoteja
l’altre no s’acosta al plat.
Compartir no sembla una cosa fàcil.
Cotxa fumada
Fotografia: D. Cerdanya
dissabte, 11 de febrer del 2012
PERSISTÈNCIA
Fotografia: D. Cerdanya
Flors diminutes
Agosarades
Florint a des temps.
Ni les nevades,
Ni les nevades,
Ni les glaçades,
Ni les ventades,
Han segat l’esforç
De delectar-nos
Amb les primícies
De les vostres flors.
dimecres, 25 de gener del 2012
TROBALLES DE GENER
Aquest gener, amb la bonança que el caracteritza, anuncia futures promeses.
En mig de unes fulles seques una viola treu el cap atrevida. La mimosa ja esquitxa el verd intens de les fulles amb menudes perles d'or. L'ametller comença a vestir-se amb el seu vel nupcial. I, el marfull llueix les seves umbel·les florides amb gosadia.
Malgrat que algunes promeses mai arriben a complir-se, perquè un mal vent les pot fer anar en orris, tot sembla anunciar-nos una primavera exuberant.
divendres, 20 de gener del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)