MASSES FERIDES

                                         Tub travessant Alfou (Sant Antoni de Vilamajor)
                                                       Fotografia: D. Cerdanya 



 

El Vallès ferit de nou. Si Pere Quart aixequés el cap no el reconeixeria. L’última ferida: el tub de gas que havia de connectar amb el francès, que  s’ha quedat amb “l’havia”, ja que de moment es quedarà a Hostalric.

Boscos, camps, camins, rius, rierols, marges…, han estat ferits per enterrar-hi el  tub. 

Amb tantes infrastructures que el Vallès suporta, d’aquell Vallès que jo recordo de la meva infància, per no parlar del que recordava Pere Quart en les seves Corrandes d’exili, no en quedarà res.

Corrandes d’exili

En ma terra del Vallès

Tres turons fan una serra,

Quatre pins un bosc espès,

Cinc quarteres massa terra.

“Com el Vallès no hi ha res”.

        Pere Quart

SANT PONÇ

                                             Miosotis entre el rocam
                                             Fotografia:  D. Cerdanya




   S'acosta Sant Ponç, diada que les herbes remeieres són protagonistes en molts indrets de la ciutat.

   Quan arriba aquesta diada jo em retrobo amb un ésser molt estimat.
 
   La vaig conèixer una primavera amagada entre l'herbei, quan buscava herbes remeieres. Les seves flors, no pas més grans de tres mil·límetres, d'un blau cel claríssim, intentaven sobresortir   
entre les plantes de major alçada, buscant la llum del sol per obrir-se. 
   Em va costar saber-ne el nom, perquè els habitants de la zona
no la coneixien . Preguntant i preguntant, a la fi, vaig trobar qui la coneixia i em va dir el nom.
   Era una miosotis silvestre.
   Des d'aleshores quan arriba la primavera i surto a buscar camamilla, orenga, farigola, romaní... plantes que em serveixen 
per fer infusions, sopes i guisats durant tot l'any, cerco la miosotis i la contemplo amb admiració, perquè en la seva menudesa guarda una bellesa que m'ha captivat.