Fotografia: D. Cerdanya
El Vallès ferit de
nou. Si Pere Quart aixequés el cap no el reconeixeria. L’última ferida: el tub
de gas que havia de connectar amb el francès, que s’ha quedat amb “l’havia”, ja que de moment
es quedarà a Hostalric.
Boscos, camps, camins, rius,
rierols, marges…, han estat ferits per enterrar-hi el tub.
Amb tantes infrastructures
que el Vallès suporta, d’aquell Vallès que jo recordo de la meva infància, per
no parlar del que recordava Pere Quart en les seves Corrandes d’exili, no en
quedarà res.
Corrandes d’exili
En ma terra del
Vallès
Tres turons fan
una serra,
Quatre pins un
bosc espès,
Cinc quarteres
massa terra.
“Com el Vallès no
hi ha res”.
Pere Quart
MIS PENSAMIENTOS. MERCÉ CARDONA. Quine pena, tot o emboliquen, tot es destroçat, emb el pas del nays, no quedara res.....
ResponEliminaLa anada el part es real, fa anys quan els fills eren petits.
Bonique foto, pero fa plorar.
Dolors, quan jo era petita anava uns dies a Cardedeu a casa d'uns tiets. El poble era preciós i sobretot recordo la carretera principal amb els immensos plàtans que la vorejaven i li donaven ombra. Llavors hi passaven molt pocs cotxes. Ara ha crescut massa. Ja no hi vaig.
ResponEliminaDolors , una foto i un escrit que és un clam , quan acabarem de fer bestieses.
ResponEliminaUn comentari pungent i real.
Bones vacances!
Raimunda