Fotografia: D. Cerdanya
S'acosta Sant Ponç, diada que les herbes remeieres són protagonistes en molts indrets de la ciutat.
Quan arriba aquesta diada jo em retrobo amb un ésser molt estimat.
La vaig conèixer una primavera amagada entre l'herbei, quan buscava herbes remeieres. Les seves flors, no pas més grans de tres mil·límetres, d'un blau cel claríssim, intentaven sobresortir
entre les plantes de major alçada, buscant la llum del sol per obrir-se.
Em va costar saber-ne el nom, perquè els habitants de la zona
no la coneixien . Preguntant i preguntant, a la fi, vaig trobar qui la coneixia i em va dir el nom.
Era una miosotis silvestre.
Des d'aleshores quan arriba la primavera i surto a buscar camamilla, orenga, farigola, romaní... plantes que em serveixen
per fer infusions, sopes i guisats durant tot l'any, cerco la miosotis i la contemplo amb admiració, perquè en la seva menudesa guarda una bellesa que m'ha captivat.
Sempre molt adient en tot el que dius en el teus escrits, soc una admiradora teva per la teva delicadesa i la teva coneixença amb la natura. Et recorde sempre.Roser
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAdmiro la teva sensibilitat. Saps trobar en les coses petites que ens dona la natura un valor i una noblesa que molts no saben apreciar; i ho exposes amb gran bellesa. Felicitats pel teu blog.
ResponEliminaA mi també m´agrada molt la Myosotis,però la varietat que més conec és la Alpestris que es de muntanya alta i també té un color blau cel claríssim.No se si saps que en castellà es diu "no me olvides" i en anglés "alpine forget-me-not". Et felicito pel blog
ResponEliminaMIS PENSAMIENTOS. MERCE CARDONA.
ResponEliminaDiu. molt bonic, tu sempre buscan herbetes jo buscan el mar, cada u te la seva deria.
Tetons
Bon dia Dolors...poques coses a afegir als elogis de les teves companyes. Sant Ponç és una celebració preciosa...un retorn a la natura i els nostres origens. La natura és l'únic espai on aconsegueixo reiniciar el meu sistema...
ResponEliminaUna abraçada,