Juny corre i el
blat rosseja, els camps de cereals estan a punt de segar. És emocionat contemplar
l’oneig de les espigues batudes pel vent
. Però el meu quadre intern és incomplert. Sobre aquest mar daurat, hi trobo a
faltar dos elements importants: el trist, un ocell de vol ondulant i típic
cant, trets que el caracteritzen, i la flor del blavet espurnejant entre les espigues. Tot dos jo els tinc associats amb
els sembrats, però ja fa uns anys que s’han fet fonedissos.
Parpelles closes
La ment reté
imatges
Que el temps
esborra.
Dolors,
ResponEliminaCom sempre les teves entrades són delicioses. Desitjo que passis un bon estiu i que el curs vinent ja estiguis ben curada per poder venir a classe.
Una abraçada,
M. Dolors Vinyoles