CLIC DE NATURA: TEMPS DE GLICINES

dimecres, 4 d’abril del 2012

Sota el Pont de Vallcarca, una vella glicina entortolligada en una pèrgola mig enderrocada, llueix esplendorosa embellint la desolació.

Quina mà amiga va salvar-la? i... amb quina intenció?

Tant de bo resti allà arrelada!, como a testimoni d’un passat remot, quan la crisi passi i noves cases s’alcin on tot ara és demolició,

fotografia: D. Cerdanya

Mercedes Cardona7 d’abril del 2012, a les 2:44
MIS PENSAMIENTOS MERCÉ CARDONA.

Diu bonique, la foto i el poema.

Petons
ResponElimina
Respostes
Anna M. Moya9 d’abril del 2012, a les 1:34
Que bonica la foto de la glicina. M'has fet pensar en una que hi havia a casa dels meus avis, a Sants, al pati, era preciosa però se la va engolir l'excavadora quan els amos fan fer tirar la casa a terra per fer-hi pisos. El vers també m'ha agradat molt.

Anna M. Moya
ResponElimina
Respostes
Francina Gili12 de maig del 2012, a les 0:11
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina
Respostes
Francina Gili12 de maig del 2012, a les 0:19
Torno a ser jo. Molt bonic el poema. M'has fet recordar una vella amiga que vivia per allà, pel carrer Gomis. Qui sap, potser la va salvar ella...
ResponElimina
Respostes